VÍCTOR MORA ALSINELLA - L'EXILI

Amb la proclamació de la Segona República el 1931 i la reinstauració de la Generalitat, Víctor Mora Alsinella va compaginar la seva activitat d'autor teatral i poeta amb diversos càrrecs en institucions culturals, a fi i efecte de potenciar la cultura i l'ús del català a tots nivells. 
Era amic personal d'en Ventura Gasol, que va ser conseller de cultura i l'oncle Víctor va treballar molt intensament perquè Catalunya tingués organismes propis dins l'àmbit cultural com la pròpia Societat d'Autors Teatrals de Catalunya de la que esdevingué president durant el període de la guerra.




El desastre de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i la guerra civil, van destruir tots els projectes en els que moltes persones, tot i la guerra, van estar treballant fins el final de la desfeta, veient-se obligats a sortir del país a l'últim moment per no patir les represàlies, que intuïen, per les seves idees, però sempre amb l'esperança d'un futur retornament.

Víctor Mora Alsinella i Pepita Pérez Ypa

L'oncle Víctor, junt amb la seva dona Pepita, van emigrar primer a França i des d'allí, organitzat pel Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles, van sortir del port de Sète, el 25 de maig de 1939, a bord del vaixell Sinaia amb destinació a Veracruz (Mèxic) on van arribar després d'un duríssim viatge de dinou dies, fent escales tècniques a Madeira i Arecibo (Puerto Rico). 

Arribada del vaixell Sinaia a Veracruz

Aquest va ser el primer d'una sèrie de vaixells amb exiliats catalans i espanyols que va arribar a Mèxic, a bord  del qual hi anaven 1600 persones que fugien de la postguerra i que s'acolliren a l'oferta del president mexicà Lázaro Cárdenas de donar-los asil polític. Entre aquests viatgers hi havia nombrosos intelectuals, escriptors, artistes, científics i polítics que es trobaven detinguts en els camps de refugiats del sud de França. 



Malgrat les espectatives que s'havien creat, no va ser fàcil adaptar-se a un nou país amb una societat de costums força diferents. De totes maneres els catalans molt aviat van fundar les seves pròpies institucions culturals com per exemple l'Orfeó Català de Mèxic que organitzava funcions teatrals, els Jocs Florals, la Diada de Sant Jordi o el Nadal, per no perdre ni els costums ni la identitat al sentir-se tan lluny de la pàtria. Aquesta és una mostra.

L'oncle Víctor s'incorporà profesionalment a la cultura mexicana en anys que foren de gran activitat i en els quals hi intervingueren de manera destacada gran nombre de catalans. Ràdio, cinema, espectacles musicals, foren els seus àmbits d'actuació, així com una incipient televisió, però poc a poc va anar perdent els ànims, especialment després de la prematura mort de la seva dona i l'enyorament de la pàtria i la falta d'espectatives de tornar, van fer la resta. Va enmalaltir i després de passar algunes temporades en un sanatori va morir a Mèxic D.F. el 27 de novembre de 1960. Fou enterrat en el Panteó Español i a la seva tomba hi ha un llibre obert de marbre  on es llegeix Víctor Mora Alsinella, aquí yace. 

Va ser un gran idealista i la seva trajectòria personal i artística sempre ho va demostrar. Va escriure poesia de gran contingut patriòtic i els versos inèdits escrits a l'exili mostren una gran sensibilitat i enyorança.

Anna Mª Mora